DISCUSSION PRI INTERNATIONAL LINGUE


Edgar de Wahl, Otto Jespersen

[Reproduced from the June 1935 Special Issue (no. 6) of the Novial journal Novialiste. Summary of a discussion between Otto Jespersen of Denmark, author of Novial, and Edgar de Wahl of Tallinn, Estonia, author of Occidental, about their respective languages and auxiliary languages generally. The article is presented in such a way that each participant is represented as discussing in his own language.]

Abreviationes: D = deutsch. Dan = dansk. E = English. F = français. Hol = nederlandsch. It = italiano. Pg = portugues. R = russ. Ru = Rumin. S = español. Sk = skandinavisk. N = Novial (in novi forme). Oc = Occidental. LI = Lingue International. Espo = Esperanto.

II. Alfabete
III. Derivation
IV. Flexion
V. Pronómines, Adverbies, non


I. Introduction

Novial:
Durant li fine de aprile e li comenso de maye 1935 li autore de Occidental E. de Wahl ha visitat li autore de Novial Otto Jespersen in Helsingør, e li du ha conductet amical discusione pri li principes de international auxiliari lingue, kel on ve lecte hir in abreviat forme, in tal manere ke chaki autore es representat com parlant sen propri lingue.
Occidental:
Durant li fine de april e li comensa de mai 1935 li autor de Occidental E. de Wahl ha visitat li autor de Novial Dr. Otto Jespersen in Helsingør, e li du ha fat un amical discussion pri li principies de un lingue international auxiliari, quel ci es exposit in abreviat form, in tal maniere que chascun autor es representat quam parlant su propri lingue.

O. J. Me joya multim tu vida vu hir, e me danka vu cordialim pro ke vu ha fat li longi voyaje fro Tallinn a Helsingør tu parla cun me pri li cause kel interesa nus ambi. Me espera ke nusen conversationes ve contribu a clarifica kelkis ek li tre multi problemes conectet cun li questione pri li maxim bon lingue por international uso.

E. W. It es yo, quel deve mersiar Vos pro Vor generosi invitation, quel da me ne solmen li occasion visitar Vor bellissim land, ma va certmen ducter a un fructosi collaboration inter ti adherentes del solution del problema de un lingue auxiliari, queles postula modern naturalità e factic comun internationalità.

Ante ke nus comensa discusione pri li punctus kel separa nus, nus voli emfasa ke nus concorda pri tre multum malgre li diferos inter nusen lingues. Nus ambi apartena li naturalisti scole de interlinguistike: Dunke et Occidental e Novial es polari contrastes de purim apriori lingues com exemplim Ro; Volapük esed kelkigrad basat sur existanti lingues, ma chanjad natural vordes ye verim perversi manere, e li toti systeme de flectiones esed tam complicat e non-natural ke lum nun excita nur rido. Esperanto esed tre grandi progreso, e nus mus admira multum in dis lingue - ma com totum Esperanto es absolutim non-acceptabli, pro ke li lingue contena tre multi elementes kel es trovat in nul national lingue. Let nus mentiona nur kelkis ek dis non-natural tretes: li systeme de pronominal vordes: c^iuj tiuj kiuj (omni tes kel), tiam (tand), neniel (nuliman) e multi similis. Anke extre li pronominal vordes on trova fantasti vordes com edzo (marito), edzino (marita). Un tre mal qualitate del lingue es li systeme de finales: omni substantives fina per -o, omni adjectives per -a, adverbes per -e; in li verbes nus trova -as, -is, -os com signes del tri primi tempuses, -i com infinitive. Nus es contre omni tal artificial coses. Li maxim funesti cose in Espo es li eliminatione del maxim conoset international formes e afixes e lesen compensatione per artificial e repugnant monstrosi coses. Ante comensar li discussion pri li punctus quel separa nos, noi vole emfasar que noi concorda pri tre mult coses malgré li differenties inter nor lingues. Noi ambi apartene al naturalistic scole de interlinguistica: do ambi, Occidental e Novial es polari contrastes de purmen aprioric lingues quam por exemple Ro; Volapük in cert gradu basat sur existent lingues, ma mutat natural paroles ye vermen pervers maniere, e li tot systema de flexiones esset tam complicat e ínnatural que it hodi excita (evoca) solmen ride. Esperanto esset un tre grand progress, e noi deve admirar multcos in ti lingue, - ma quam totalité Esperanto es absolutmen ínacceptabil, pro que li lingue contene mult elementes, quel ne es trovat in null lingue. Lass nos mentionar solmen quelc de ti ínnatural trates: Li systema de pronominal paroles: c^iuj tiuj kiuj (omnes tis quel), tiam (tande), neniel (nullmen) e mult simil. Anc extra li pronominal paroles on trova fantastic paroles quam edzo (marito), edzino (marita). Un tre mal qualità del lingue es li systema de finales: omni substantives fini per -o, omni adjectives per -a, adverbies per -e; in li verbes noi trova -as, -is, -os quam signes del tri primari témpores, -i quam infinitive. Noi es contra tal artificial coses. Lu max funest in Espo es li elimination del max conosset international formes e affixes e lor compensation per artificial e repugnant monstruositàs.
Nus mus anke mentiona li literes cun circumflexe, kel ha multim impedit li difusione de Espo. Nus non pove admise in LI disi literes kel non exista in omni printerias in omni landes. Ma si talim nus trova multum in esperanto kel nus altigrad condamna com non-natural, exista un micri vorde kel nus ambi accepte e mem considera com tre felici, malgre ke lu non es trovat in ul national lingue e dunke vud sembla es contre nusen principes: li prepositione ye, kel Zamenhof ha inventet e creat fro nulum. Lu es usat in omni casus vor on besona prepositione, ma vor nul ek li ordinari prepositiones pove bli usat, e lu talim posiblisa tu atribu totim precisi significatione a chaki altri prepositione. Noi deve anc mentionar li lítteres con circumflexe, quel ha mult impedit li diffusion de Espo. Noi ne posse admisser ti ci lítteres in LI, queles ne existe in omni printerías in omni landes. Ma si talmen noi trova multcos in Esperanto, quo noi in alt gradu condamna quam ínnatural, tamen existe un micri parol quel noi ambi accepte e mem considera quam tre felici, malgré que it ne es trovabil in quelcunc lingue national, e do vell semblar esser contra nor principies: li preposition ye, quel Zamenhof ha inventet e creat ex necos. It es usat in omni ti casus u on besona un preposition ma u ni un del ordinari prepositiones posse esser usat, e talmen it possibilisa attribuer un totalmen precis signification a chascun altri preposition.

E. W. Ante agresser special punctus, yo considera bon statuar li general lineas a secuer por obtener li max apt lingue.

Yo opine, que por esser un ver lingue usabil e vivi-capabil, sin egardar li special scope por quel it es creat, chascun artificial lingue deve responder al comun leyes del natural lingues, do esser ante omnicos:

1) un organic autonom totalité e ne un hasardic conglomerate de divers paroles, ma vivent e crescent secun su propri leyes e harmonisant e assimilant a se omnicos extran. - In fact omni artificial lingues quel posset attin'er un usation vivent, esset autonom in su essentie: Volapük, Esperanto, Ido ... durant que lingues quam Solresol, Latino sine Flexione, Basic etc. ne ha posset elevar se al stadie de autonom vive.

2) Por nor special scope it deve basar se sur li international formes comun a nor europan lingues in fonetica, scritura, metodes de expression.
Li max desfacil cose es introducter li L. I. in comun usation. Por to it deve haver ancor li secuent qualitàs:
a) it deve esser comprensibil a omni civilisat europano quasi sin instruction anteriori,
b) it ne deve chocar li publica per abstrusi e incomprensibil formes e parol-charades, do haver li aspect de un quasi natural lingue.

Ma por secur inradication it deve esser ne solmen facil in letion, ma anc in activ usation, do per su structura.

O. J. Por me li maxim alti principe in tal lingue es facileso. Li cause pro kel on besona un international lingue es li desfacileso sentit da omnes kel desira comunicatione cun persones kel non parla e scripte li sam patrial lingue cam on self. Tu lerna altri lingue perfectim postula enormi laboro, primim pro ke omni national lingues have nombrosi non-reglaritates e es plen ye idiomes - frases e constructiones li uso e significatione de keles non pove bli inferat per li constituenti partes, ma keles es demandat dal lingue-sentio del indijenes. Por international lingue nus mus dunke postula li maxim alti gradu de reglareso e de simpleso in li structure, e tum es atenat inter altri coses per economia in derivativ elementes.

Ma facileso implica anke altrum. Facil es tum kel on conosa ja, e pro ke nus desira lingue por uso de multi nationes, es esential trova li vordes e formes ja conosat dal maxim grandi nombre de persones - e hir me pove fa vu, So. Wahl, li concesione, ke li importantum non es li absolut nombre de homes, ma solim li nombre de tali culturhomes kel besona comunicatione cun altri nationes. Hir dunke nus rencontra li postulatione de internationalitate: elementes kel es ja totim o partim international deve forma li prim parte de nusen constructet lingue. Tum conducte nus anke al postulatione de naturaleso: ma on non deve oblive ke tum kel apari natural a un pove sembla bisar a altre.

Ultre me volud emfasa ke li desirat lingue mus es expresiv, mus es capabli exprese precisim e acuratim li penses de moderni cultur-home; tum non deve es sorte de pidgin-lingue com ti lingues kel me ha descriptet (v. Language, p. 216 ss.) com »Minimum-lingues.»

Me non voli hir specialim mentiona eufonia, pro ke tum es intimim conectet cun facileso de pronuntiatione e generali naturaleso.

Men motivatione difera fro vun, ma tamen me senti ke pri esential punctus non exista grandi diferentia, e forsan nus pove nun proceda a consideratione de special punctus.

Next: Part II

Back to International Auxiliary Languages


James Chandler 1997.